Introducció al Llibre

Lloat a Allah, Senyor dels mons, i que la millor pregària i la pau més completa siguin per a qui fou enviat com a misericòrdia per a la humanitat, el nostre senyor Muhammad ibn Abd Allah, el veraç en la promesa i el digne de confiança, així com per a la seva família i els seus companys, els il·lustres i beneïts, i per a tots aquells que els segueixen en l'excel·lència fins al Dia del Judici. Glòria a Tu, oh Allah, no tenim més coneixement que el que Tu ens has ensenyat. Oh Allah, ensenya'ns allò que ens sigui profitós, beneficia'ns amb el que ens has ensenyat i augmenta el nostre saber, la nostra clemència i la nostra saviesa; certament Tu ets l'Omniscient, el Clement, el Savi. Senyor meu, eixampla el meu pit i desfés el nus de la meva llengua perquè comprenguin les meves paraules.

A continuació, em plau presentar al noble lector una selecció escollida de les dites profètiques més concises i profundes, extretes del meu llibre més cèlebre, Els Hadiths Profètics Més Selectes. Es tracta d'hadiths l'autenticitat dels quals ha estat acordada per diversos imams de la ciència del hadith. Aquesta obra neix després de l'èxit assolit pel llibre original, una referència enciclopèdica integral que Allah em va honrar de compilar, preparar, classificar i explicar-ne els termes difícils fa anys. Aquella obra fou rebuda, per la gràcia d'Allah, amb acceptació i benvinguda en els cercles científics àrabs i islàmics de tot el món, atès que conté els hadiths profètics més importants i sòlids, la veracitat dels quals és indubtable pel consens de diversos imams del hadith autèntic. Són les dites que el musulmà necessita per a la seva religió i la seva vida mundana. En el llibre original, em vaig centrar en els hadiths relacionats amb el credo, els actes de culte, les disposicions legals, la saviesa profètica, l'exhortació i l'advertiment, les virtuts, les qualitats del Profeta, l'ètica, la ciència, la medicina, l'exegesi, els relats sobre les tribulacions i els signes de l'Hora, les descripcions del Dia de la Resurrecció, el Paradís i l'Infern, i tot allò que beneficia el musulmà, a més d'exhortacions i consells espirituals... amb l'objectiu que fos una referència de hadith de fàcil accés per als investigadors i un llibre documental on apareguessin els hadiths d'autenticitat consensuada, segellats amb les sigles dels seus transmissors més importants, si Allah ho vol.

Aquest llibre fou elogiat per nombrosos erudits, especialistes en hadith i pensadors, que el van considerar una referència contemporània integrada pel fet d'incloure els hadiths més autèntics i sòlids tant en la seva cadena de transmissió com en el seu text. És una obra sense precedents en el seu gènere i mètode. Després de la seva catorzena edició, vaig considerar que, malgrat la seva importància i prestigi com a índex complet per a qui vulgui verificar l'autenticitat de les dites profètiques, interessava principalment a l'elit acadèmica d'estudiants i savis. Atenent el desig d'alguns germans de ciència i virtut que demanaven un resum de l'obra original —atès que hi havia hadiths repetits per variacions en l'inici, per l'addició d'alguna paraula o per diferències en les narracions malgrat la identitat de significat—, hem procedit a eliminar aquestes repeticions en aquest Compendi de les Dites Nobles del Profeta. Això facilita la seva adquisició i memorització per a qui ho desitgi; qui busqui el conjunt total d'hadiths d'autenticitat indubtable, ha de recórrer a l'obra completa. Així, aquest compendi és de fàcil maneig per a tota mena d'estudiants de ciències religioses i mundanes, mostrant les meravelles de les dites del Profeta ﷺ i la seva saviesa. Si un creient, un no creient o un crític les examina, li serà evident la inspiració divina que Allah va atorgar al Profeta illetrat ﷺ, conformant un conjunt de dites sàvies d'una bellesa sublim que només poden provenir d'aquell que Allah va escollir com a misericòrdia per als mons, confirmant les paraules del Creador: «No t'hem enviat sinó com a misericòrdia per als mons». I ell mateix va dir de si mateix ﷺ: «Certament, jo sóc una misericòrdia regalada». Aquests hadiths confirmen aquests sentits i concorden amb la saviesa, els valors i l'ètica islàmica i humana més noble, que seran valorats i respectats per tots els pensadors i savis equànimes del món.

Així mateix, he volgut adreçar aquestes savieses i meravelles mahometanes als nostres germans que viuen a l'estranger, per presentar-les com a textos islàmics sagrats. Demano a tot aquell que en tingui la capacitat que intenti traduir-lo a les llengües vives dels seus països, com a preparació per presentar el gegantí pensament islàmic com un missatge universal de misericòrdia, amor i fraternitat per als defensors de la convivència basada en la pau, la justícia i la virtut moral.

Atès que la sunna del noble Missatger ﷺ té un paper únic i distingit en la construcció de la civilització àrab i islàmica, i posseeix una posició fonamental en la legislació islàmica, existeix un mandat diví explícit sobre la necessitat de comprometre's amb els ensenyaments de l'Escollit ﷺ. Allah, l'Altíssim, diu en la Revelació: «El que el Missatger us doni, preneu-ho; i el que us prohibeixi, absteniu-vos-en». Allah el va distingir dient: «I certament tu guies cap a un camí recte», i va dir als creients: «Certament teniu en el Missatger d'Allah un bell exemple per a qui té esperança en Allah i en l'Últim Dia i recorda molt a Allah».

Així mateix, el Creador va ordenar al seu noble Missatger ﷺ transmetre el que li fou revelat dient: «Oh Missatger, transmet el que t'ha estat revelat pel teu Senyor». En altres versicles, la Veritat explica que va revelar el Record Savi al seu noble Missatger per explicar-lo a la gent: «I t'hem revelat el Record perquè expliquis a la gent el que els ha estat revelat, i perquè potser reflexionin». La Veritat, Beneït i Altíssim sigui, confirma que una de les qualitats més destacades del creient és comprometre's amb el que Allah i el seu Missatger han decidit: «No correspon a cap creient ni a cap creient, quan Allah i el seu Missatger han decidit un afer, tenir opció en la seva decisió; i qui desobeeixi Allah i el seu Missatger s'haurà extraviat en un error evident». L'Altíssim també confirma que el noble Missatger ﷺ no parla per caprici, sinó per guia de la revelació divina: «I no parla per caprici». També va ordenar als creients obeir-lo, vinculant l'obediència al Missatger ﷺ amb l'obediència a Allah: «Qui obeeixi Allah i el Missatger, aquests estaran amb aquells a qui Allah ha agraciat: els profetes, els veraços, els màrtirs i els virtuosos; i quins excel·lents companys són!». Hi ha molts altres versicles que insten el musulmà a seguir els ensenyaments del Missatger ﷺ, evitar les seves prohibicions i aferrar-se a la seva sunna.

No hi ha dubte que l'Alcorà és la primera font de la legislació islàmica, i que la sunna del Profeta ﷺ —en paraules i actes— és la segona font. Ella és la que aclareix les disposicions de l'Alcorà, especificant allò general, restringint allò absolut o explicant allò global; fins i tot pot legislar de manera independent sobre assumptes que no apareixen originalment a l'Alcorà. Per aquesta posició, els savis i imams de la comunitat li van dedicar una atenció extrema, invertint el més valuós en la seva recopilació i verificació, excel·lint en l'ordenació del hadith segons els seus propòsits, viatjant per obtenir-lo i dedicant-se a la seva escriptura i classificació.

Això va començar amb els nobles companys, que van memoritzar el hadith en els seus pits i el van guardar en el més profund dels seus cors. Competien per memoritzar-lo i verificar-lo, ja que el noble Missatger ﷺ els havia prohibit inicialment escriure'l en els primers dies de la crida, per por que es barregés amb l'Alcorà. Més tard, el Profeta ﷺ va permetre l'escriptura a alguns companys, com Ali ibn Abi Talib, Abu Shah i Jabir ibn Abd Allah, i després a Abd Allah ibn Amr ibn al-As, després que alguns companys li diguessin en veure'l escriure tot el que deia el Profeta ﷺ: «Escrius tot el que sents del Missatger d'Allah, sent ell un ésser humà que parla en l'enuig i en la complaença?». Ell ho va esmentar al Missatger ﷺ, qui li digué: «Escriu, doncs per Aquell en les mans del qual està la meva ànima, no surt d'aquí —i va assenyalar la seva boca— sinó la veritat». Abu Hurayra ho va confirmar dient: «Cap dels companys del Profeta té més hadiths que jo, excepte Abd Allah ibn Amr, perquè ell escrivia i jo no». L'escriptura d'Abd Allah ibn Amr ibn al-As es va fer famosa entre els companys i la van anomenar El Full Veraç. Tot això fou prova de l'interès dels nobles companys per preservar les paraules i actes del noble Missatger ﷺ de memòria, fins a convertir-los en una metodologia pràctica i una sunna viscuda en cada detall. Els va ajudar la seva forta memòria i els seus cors purs, a més del fet que molts d'ells van escriure nombrosos hadiths, de manera que la societat dels companys a Medina va formar la imatge completa de la primera societat islàmica aferrada a la noble sunna. Tot això va passar amb els companys a les generacions dels seguidors, on els grans transmissors d'aquesta generació van traslladar aquests grans tresors a les generacions posteriors.

Quan l'islam es va estendre i l'estat islàmic es va eixamplar, i els companys es van dispersar per les províncies, va sorgir la necessitat de registrar el hadith en llibres classificats. Un dels primers a interessar-se per això fou el califa Umar ibn Abd al-Aziz, qui va ordenar als seus governadors i als savis de les províncies registrar i recopilar el hadith. Els primers a iniciar-ho foren Ibn Shihab al-Zuhri (124 de l'Hègira), Ibn Ishaq (mort el 151) i Sufyan al-Thawri (mort el 161). Entre els llibres més famosos que ens han arribat d'aquella època hi ha Al-Muwatta de l'imam Malik (93-179), després el Musannaf d'Abd al-Razzaq (mort el 211) i el Musannaf d'Ibn Abi Shayba (mort el 235), entre d'altres. Després va començar una nova etapa en la classificació del noble hadith; alguns recopilaven tot el que es narrava del Missatger ﷺ i van compondre els Musnads, que són llibres que apleguen els hadiths amb les seves cadenes de transmissió sense distingir entre l'autèntic i el que no ho és. Entre els primers a compondre Musnads hi ha l'imam Ahmad (nascut el 164 i mort el 241) i Uthman ibn Abi Shayba (156-239). D'altres van dedicar-se a recopilar només l'autèntic excloent el feble; el primer a classificar d'aquesta manera fou l'imam al-Bukhari (256), després l'imam Muslim (261), i van seguir el seu mètode diversos imams il·lustres. Després es van generalitzar les obres de hadith en totes les seves formes: Musnads, Sahihs, Sunans, Mustadraks, Mustakhrajs, Jawami i altres llibres de terminologia del hadith en els seus diversos tipus i graus, constituint en el seu conjunt el nucli de les ciències del hadith en la seva transmissió i estudi.

No ens consta que cap ciència en la història hagi gaudit de la connexió de cadenes de transmissió a través de narradors dignes de confiança, íntegres i precisos, com aquesta posició sublim que ha tingut la sunna profètica. Els savis i imams de la comunitat li van dedicar una atenció extrema fins a aconseguir formar una biblioteca immensa sense parangó en la història, excel·lint en la recopilació i ordenació del hadith profètic. Això va començar des dels primers dies de la crida profètica, i ens han arribat centenars de llibres de hadith, la majoria dels quals contenen l'autèntic, el bo, el feble i alguns d'apòcrifs.

No us amago que, des de l'inici de la meva vida intel·lectual, la meva afició preferida era la lectura i l'estudi dels llibres de la sunna i els hadiths. Sovint em trobava en un estat de gran joia i felicitat mentre estudiava, verificava i analitzava els hadiths de l'Escollit. Tanmateix, el que enterbolia la meva joia era la presència d'alguns hadiths problemàtics que no harmonitzaven amb els propòsits de la il·lustre xaria. Sovint demanava als savis i especialistes que ens oferissin un sol llibre que aplegués els hadiths autèntics més importants i sòlids que el musulmà necessita per a la seva religió i la seva vida. Això es deu al fet que l'estudiant que busca un hadith en els diversos llibres sovint es troba davant d'una quantitat ingent que supera els cent mil hadiths, sobre els quals les opinions dels imams varien respecte al seu grau d'autenticitat o debilitat. Em preguntava: com pot el musulmà accedir a la segona font més important de la seva legislació entre desenes de milers d'hadiths en els mars dels quals es perden fins i tot els especialistes?

Això em va portar a reestudiar els llibres de hadith més famosos en la seva transmissió i contingut, i vaig continuar la meva modesta recerca fins a descobrir que uns pocs especialistes havien posat com a condició l'autenticitat en els seus llibres i havien establert criteris per a l'acceptació del hadith. Els més importants són els esmentats per l'imam al-Suyuti en la introducció del seu llibre Al-Jami al-Kabir, on assenyala que els seus llibres estan «marcats amb l'autenticitat». Aquest sentit fou confirmat pel meu avi, l'imam i especialista en hadith Muhammad ibn Jafar al-Kattani, en el seu llibre Al-Risala al-Mustatrafa, on diu: «I entre ells hi ha llibres els autors dels quals es van comprometre amb l'autenticitat». Aquests imams van dedicar el més valuós del seu temps, diners i esforç per assegurar-se de la veracitat de cada detall narrat del Profeta ﷺ. La majoria dels imams del hadith han acordat dividir el hadith profètic en tres tipus principals: autèntic, bo i feble. Aquí en teniu el detall:

Primer: El hadith autèntic (sahih) és el que ha estat narrat per una persona íntegra i precisa d'una altra d'iguals característiques fins al seu final. Es divideix en tres categories:

El hadith recurrent (mutawatir): és el narrat per un grup tan nombrós que és impossible que s'hagin posat d'acord per mentir.

El hadith famós (mashhur): és el narrat per almenys tres transmissors dignes de confiança.

El hadith singular (ahad): és el hadith autèntic la narració del qual ha estat realitzada per un sol transmissor digne de confiança.

Segon: El hadith bo (hasan): és el que posseeix les qualitats d'acceptació en el seu grau mínim.

Tercer: El hadith feble (daif): és el que no posseeix cap de les qualitats d'acceptació, i té moltes categories.

Pel que fa als hadiths sagrats (qudsi), que són els que el Missatger ﷺ narra directament del Creador, en ells, com en la resta d'hadiths profètics, n'hi ha d'autèntics, bons, febles i alguns d'apòcrifs.

A la llum d'aquests estudis exhaustius, em vaig centrar en el meu primer llibre, Els Hadiths Profètics Més Selectes, en els hadiths l'autenticitat dels quals ha estat acordada per diversos imams del sahih. Quan un hadith està segellat per la verificació de diversos imams, malgrat la diversitat dels seus pensaments, llocs i èpoques, això significa que cadascun d'ells ha fet tot el possible per assegurar la seva atribució al noble Missatger ﷺ, la qual cosa li dona una dimensió intel·lectual, geogràfica i històrica per a la seva documentació. Per tant, eleva els hadiths de la selecció al rang de la certesa absoluta sobre la seva atribució al noble Missatger ﷺ, ja que és impossible que coincideixin en l'error, en la negligència o que se'ls hagi enganyat a tots alhora. Quan sabem, per exemple, que el noble hadith «Treballeu, que a cadascú se li facilitarà allò per al que fou creat» ha estat recollit per més de deu dels grans imams del hadith autèntic, això ens porta a afirmar amb rotunditat que és un dels més autèntics entre els autèntics.

D'aquí que digués que la nostra confiança en l'autenticitat d'un hadith augmenta amb l'increment del nombre d'imams que l'han recollit. Així es va formar aquesta meravellosa selecció d'hadiths acordats per diversos imams, que són prop de quatre mil i cobreixen les branques de la il·lustre xaria: creences, actes de culte, transaccions, penes, ètica, moral, administració i altres, i cap d'ells contradiu l'Alcorà, els propòsits i fonaments de la xaria o la ciència de certesa provada.

He inclòs les sigles dels imams segons la seva antiguitat cronològica en aquest llibre. A continuació, presento els símbols més importants que he escollit per als imams del hadith, que Allah estigui complagut d'ells, i que són acceptats per la majoria dels especialistes:

(Kh) per a al-Bukhari, (M) per a Muslim, (Q) per al consens entre ambdós, (D) per a Abu Dawud, (T) per a al-Tirmidhi, (N) per a al-Nasai, (H) per a Ibn Majah, (Els Quatre) per a aquests quatre últims, (Els Tres) per a ells excepte Ibn Majah, (Hm) per a Ahmad ibn Hanbal en el seu Musnad, (Am) per a les addicions del seu fill Abd Allah, (K) per a al-Hakim en el seu Mustadrak, (Hb) per a Ibn Hibban en el seu Sahih, (Khz) per a Ibn Khuzayma en el seu Sahih, (Tb), (Ts), (Tc) per a al-Tabarani en el Gran, el Mitjà i el Petit, (S) per a Said ibn Mansur en el seu Sunan, (Khd) per a al-Bukhari en L'Ètica, (Tkh) per a al-Bukhari en la Història, (D) per a al-Diya al-Maqdisi en Al-Mukhtara, (Fi) per a al-Shafii en el seu Musnad, (Sh) per a Ibn Abi Shayba en el Musnad Musannaf, (Ab) per a Abd al-Razzaq en el Jami i el Musannaf, (A) per a Abu Yala en el seu Musnad, (Qt) per a al-Daraqutni en els Sunans i els Singulars, (Fr) per a al-Daylami en Al-Firdaws, (Hl) per a Abu Nuaym en Al-Hilya, (Hb, Hq) per a al-Bayhaqi en les Branques de la Fe, els Sunans, el Coneixement, les Proves de la Profecia i els Noms i Atributs, (Ad) per a Ibn Adi en Al-Kamil, (Aq) per a al-Uqayli en Els Febles, (Kht) per a al-Khatib en el Jami i la Història, (Mi) per a al-Darimi en el seu Sunan, (T) per a al-Tayalisi en el seu Musnad, (Kr) per a Ibn Asakir en la seva Història, (Bz) per a al-Bazzar en el seu Sunan.

He escollit aquestes meravelles d'hadiths profètics del meu llibre Els Hadiths Profètics Més Selectes i les he anomenat Compendi de les Dites Nobles del Profeta. Contenen el més selecte de la selecció i el cim de les meravelles del hadith que confirmen la grandesa del noble Missatger ﷺ, la seva saviesa, el seu coneixement, la seva universalitat, la seva clemència, la seva valentia, la seva lluita contra la injustícia i els opressors, i la seva instauració de la veritat i l'aniquilació de la falsedat, perquè siguin una guia per als nostres fills i per a tota la comunitat.

Espero sincerament d'Allah haver ofert a l'excels islam en general, i a la noble sunna profètica en particular, una obra il·lustre que contribueixi, si Allah ho vol, a unir els musulmans i apropar l'islam, amb la seva espiritualitat eterna, als cors dels cultes i a les ments dels pensadors honrats en l'orient i l'occident de la terra. Allah diu la veritat i Ell guia cap al camí recte. Lloat sigui Allah, qui va dir: «I per sobre de tot posseïdor de coneixement, hi ha un Omniscient». Que la pau, la misericòrdia i les benediccions d'Allah l'Altíssim siguin amb vosaltres.

Professor Dr. Abd al-Qadir al-Makki al-Kattani

Professor Dr. Abd al-Qadir al-Makki al-Kattani
Consultor i professor d'enginyeria i estudis islàmics superiors

El Profeta ﷺ va dir: 'Que Allah il·lumini la cara d'un home que senti alguna cosa de nosaltres i la transmeti tal com l'ha sentida; perquè sovint el que és informat és més comprensiu que el que escolta.'