La fe en l'invisible
El món no es limita al que perceben els nostres sentits limitats; la veritat és més àmplia que el món material visible. L'ànima, que és el secret de la nostra vida, és una realitat existent en la qual creiem malgrat que la seva essència escapa a la nostra percepció sensorial. Així, la fe en l'invisible és una distinció per al creient, ja que creu en allò que va més enllà de la matèria, basant-se en la paraula verídica d'Allah, i això representa el grau més elevat de certesa.
És part de la saviesa i la misericòrdia d'Allah cap a nosaltres que ens hagi informat sobre allò que les nostres ments són incapaces de percebre per si soles, i això a través dels seus missatges que van venir de fora de nosaltres. Aquestes notícies divines han pres camins establerts, el més gran dels quals és l'enviament dels àngels als missatgers escollits per transmetre la Xaria; perquè això sigui una explicació per a nosaltres que ens tregui de l'estretor de la matèria a l'amplitud del coneixement d'Allah i l'acció per al Dia del Judici Final.
La moral virtuosa no pot ser recta si no es construeix sobre la base de la doctrina de la fe. El creient que està convençut que Allah el veu en secret i en públic és l'únic que s'adhereix al bé i evita el mal, tant si rep lloança com si no. En canvi, qui vincula les seves accions només a causes materials, roman presoner dels seus interessos personals, ignorant el progrés espiritual i els valors humans sublims.
En conclusió, la fe en l'invisible no contradiu les lleis còsmiques, ja que Allah és el Creador de les causes i els efectes. Allò que alguns consideren una contradicció entre la ciència i algunes coses invisibles, és en realitat una deficiència de comprensió. Per exemple, el butlletí meteorològic no és una percepció de l'invisible, sinó una inferència de les lleis d'Allah en els fenòmens materials observables, exactament com qui veu l'arribada del correu i n'informa abans que arribi.
إن العالم لا يقتصر على ما تدركه حواسنا المحدودة، فالحقيقة أوسع من عالم الشهادة المادي. فالروح، التي هي سر حياتنا، حقيقة قائمة نؤمن بها رغم غياب ماهيتها عن إدراكنا الحسي. وهكذا، يُعد الإيمان بالغيب تمييزاً للمؤمن، حيث يصدق بما وراء المادة اعتماداً على خبر الله الصادق، وهو أسمى مراتب اليقين.
من حكمة الله ورحمته بنا أن أخبرنا عما تعجز عقولنا عن إدراكه وحده، وذلك عبر رسالاته التي جاءت من خارج ذواتنا. وقد اتخذت هذه الأخبار الإلهية طرقاً ثابتة، أعظمها إرسال الملائكة إلى الرسل المصطفين لتبليغ الشريعة؛ ليكون ذلك بياناً لنا يخرجنا من ضيق المادة إلى رحابة المعرفة بالله والعمل لليوم الآخر.
إن الأخلاق الفاضلة لا تستقيم إلا إذا بُنيت على أساس العقيدة الإيمانية، فالمؤمن الذي يوقن بأن الله يراه في سره وعلانيته هو وحده الذي يلتزم الخير ويجتنب الشر، سواء وجد ثناءً أو لم يجد. أما من يربط أفعاله بالأسباب المادية وحدها، فإنه يظل أسيراً لمصالحه الشخصية، معرضاً عن الرقي الروحي والقيم الإنسانية السامية.
ختاماً، إن الإيمان بالغيب لا يتناقض مع السنن الكونية، فالله هو خالق الأسباب والمسببات. وما يظنه البعض تعارضاً بين العلم وبعض الغيبيات، هو في الحقيقة قصور في الفهم. فالنشرة الجوية مثلاً ليست إدراكاً للغيب، بل استقراءً لسنن الله في الظواهر المادية المشهودة، تماماً كمن يرى قدوم البريد ويخبر به قبل وصوله.