La fe en Allah
La fe en Allah no és només una idea teòrica o un luxe intel·lectual, sinó una inclinació natural arrelada en el més profund de cada ésser humà. L'ànima humana, per més que un intenti ocultar-la amb els desitjos o cobrir-la amb la preocupació per les coses materials, torna en moments de dificultat i perill per invocar el seu Creador i refugiar-se en Ell, adonant-se amb la seva ment subconscient que aquest univers té un Senyor Totpoderós, i que la seva existència no pot ser una mera coincidència sense un Creador.
La raó ens ensenya que tot en aquest univers finit necessita un Originador; la reflexió sobre la grandesa de la creació de l'ésser humà, des d'una gota de semen fins a un ésser humà complet, el sistema precís pel qual funciona l'univers, i les connexions entre les coses; tot això demostra que darrere d'aquesta existència hi ha un Déu Omniscient i Savi. La ment sana és incapaç d'imaginar que la matèria es va crear a si mateixa o que la casualitat va originar aquest sistema meravellós.
El coneixement d'Allah prové de la contemplació dels Seus signes còsmics i corànics que s'adrecen tant a la inclinació natural com a la raó. Quan un musulmà s'adona que Allah és el Creador i Propietari d'aquest univers, L'unifica en la seva divinitat, no associa ningú amb Ell en la seva adoració, i no busca benefici ni allunyament del mal sinó d'Ell, seguint en això el camí dels profetes, la pau sigui amb ells, que van dirigir els seus cors i les seves accions només a Allah.
La fe sincera es manifesta en les accions i el comportament del creient; no es limita a la creença del cor, sinó que es reflecteix en l'obediència i el compliment dels manaments d'Allah. L'amor i la por a Allah són l'esperit de l'adoració que transforma la vida del creient en una sèrie contínua d'accions beneficioses, on el treball diari ordinari, amb sinceritat d'intenció i devoció, es converteix en un acte d'adoració amb el qual el creient busca la complaença del seu Senyor, seguint en això el que va portar el Profeta Muhammad ﷺ.
الإيمان بالله ليس مجرد فكرة نظرية أو ترفاً عقلياً، بل هو فطرة راسخة في أعماق كل إنسان. إن النفس البشرية، مهما حاول المرء حجبها بالشهوات أو غطّاها بالانشغال بالماديات، تعود عند الشدائد والأخطار لتنادي خالقها وتلجأ إليه، مدركةً بعقلها الباطن أن لهذا الكون رباً قديراً، وأن وجودها لا يمكن أن يكون مصادفة محضة بلا صانع.
يعلمنا العقل أن كل شيء في هذا الكون المحدود يحتاج إلى مُوجد، فالتفكر في عظمة خلق الإنسان من نطفة إلى إنسان متكامل، والنظام الدقيق الذي يسير عليه الكون، والروابط بين الأشياء؛ كل ذلك يقطع بأن وراء هذا الوجود إلهاً عليماً حكيماً. إن العقل السليم يقف عاجزاً عن تصور أن المادة خلقت نفسها أو أن المصادفة أوجدت هذا النظام البديع.
إن معرفة الله تأتي من خلال التأمل في آياته الكونية والقرآنية التي تخاطب الفطرة والعقل معاً. فعندما يدرك المسلم أن الله هو الخالق والمالك لهذا الكون، فإنه يوحده في ألوهيته، لا يشرك معه أحداً في عبادته، ولا يطلب النفع أو دفع الضر إلا منه، متأسياً في ذلك بمسيرة الأنبياء عليهم السلام الذين وجهوا قلوبهم وأعمالهم لله وحده.
يظهر الإيمان الصادق في عمل المؤمن وسلوكه، فهو لا يقتصر على العقيدة القلبية، بل يتجلى في الطاعة والامتثال لأوامر الله. إن حب الله وخوفه هما روح العبادة التي تحول حياة المؤمن إلى سلسلة متصلة من الأعمال النافعة، حيث يتحول العمل اليومي العادي بصدق النية والإخلاص إلى عبادة يبتغي بها المؤمن وجه ربه، متبعاً في ذلك ما جاء به النبي محمد ﷺ.