El dejuni

El dejuni és el quart pilar, i consisteix en abstenir-se de menjar, beure i de totes les coses que trenquen el dejuni des de l'alba fins a la posta de sol durant el beneït mes de Ramadà. El dejuni és una escola de pietat, paciència i compassió pels pobres.

El dejuni en l'Islam és considerat una escola educativa única, ja que no és només una abstinència de menjar i beure, sinó un exercici pràctic de domini propi i de submissió dels desitjos a l'ordre d'Allah. La sensació de fam i set del creient durant els dies calorosos el fa posar a prova la seva força de voluntat i li ensenya a vèncer els seus desitjos, ajudant-se de la paciència davant la dificultat de l'adoració, buscant la complaença d'Allah l'Altíssim.

Entre les savieses més elevades del dejuni hi ha el desenvolupament del sentiment cap als altres. Quan el ric sent fam, s'adona per experiència de la realitat del que pateix el pobre i necessitat, la qual cosa desperta en el seu cor el desig de donar i consolar. És una lliçó de compassió social i justícia, on les diferències entre les persones es fonen i l'ànima anhela ajudar els desfavorits, transformant l'adoració d'un assumpte individual en una pràctica que uneix els cors i enforteix la comunitat.

Així mateix, el dejuni inculca en el cor del creient una autocontrol constant; ja que s'absté de les coses que trenquen el dejuni tant en privat com en públic, i això reforça en ell la pietat, que és l'essència de la religió. Mitjançant la repetició d'aquesta adoració cada any, el musulmà s'acostuma a tenir present l'obediència a Allah en tots els aspectes de la seva vida, sent capaç d'abandonar allò que desagrada al seu Senyor i de seguir el seu camí, per grans que siguin les temptacions i les pressions psicològiques.

الصيام هو الركن الرابع، ويكون بالامتناع عن الطعام والشراب وسائر المفطرات من طلوع الفجر إلى غروب الشمس في شهر رمضان المبارك. الصيام مدرسة للتقوى والصبر والرحمة بالفقراء.

يُعد الصوم في الإسلام مدرسةً تربويةً فريدة، فهو ليس مجرد امتناع عن الطعام والشراب، بل هو تمرينٌ عمليٌّ على ضبط النفس وإخضاع رغباتها لأمر الله. إن شعور المؤمن بالجوع والعطش في الأيام الحارة يجعله يختبر قوة الإرادة، ويُعلمه كيف ينتصر على شهواته، مستعينًا بالصبر على مشقة العبادة ابتغاءً لمرضاة الله تعالى.

ومن أسمى حكم الصوم تنميةُ الشعور بالآخرين، فعندما يجوع الغني، يدرك بحسه حقيقة ما يعانيه الفقير المعدم، مما يبعث في قلبه الرغبة في العطاء والمواساة. إنه درسٌ في التراحم الاجتماعي والعدل، حيث تذوب الفوارق بين الناس، وتتوق النفس لمساعدة المحرومين، فتتحول العبادة من شأنٍ فرديٍّ إلى ممارسةٍ تؤلف بين القلوب وتشد أزر المجتمع.

كما يورث الصوم في قلب المؤمن رقابةً ذاتيةً مستمرة؛ إذ يمتنع عن المفطرات في الخلوة والجلوة، وهذا يعزز في نفسه التقوى التي هي جوهر الدين. ومن خلال تكرار هذه العبادة كل عام، يتعود المسلم على استحضار طاعة الله في كل شؤون حياته، فيصبح قادراً على ترك ما يغضب ربه، والالتزام بمنهجه مهما بلغت المغريات والضغوطات النفسية.