Un manament diví: Allah i els seus àngels preguen pel Profeta

﴿إِنَّ اللَّهَ وَمَلَائِكَتَهُ يُصَلُّونَ عَلَى النَّبِيِّ يَا أَيُّهَا الَّذِينَ آمَنُوا صَلُّوا عَلَيْهِ وَسَلِّمُوا تَسْلِيمًا﴾

«Certament, Allah i els seus àngels preguen pel Profeta. Oh vosaltres que creieu, pregueu per ell i saludeu-lo amb una salutació completa.»

La pregària pel Profeta ﷺ no és un costum social, sinó que el seu origen és un manament diví directe en el Sant Alcorà; en aquest versicle, Allah l'Altíssim informa que Ell i els seus àngels preguen pel Profeta, i convida els creients a participar en aquesta acció celestial.

El xeic Abdullah Sirajuddin explica que el versicle conté dues notícies abans del manament: la primera és que Allah l'Altíssim prega pel seu Profeta —és a dir, la seva misericòrdia i lloança sobre ell en la companyia més elevada— i la segona és que tots els àngels, sense excepció, preguen per ell —és a dir, les seves súpliques i la seva petició de perdó per a ell. El verb es presenta en temps present «yusalluna» per indicar permanència i continuïtat, sent una pregària renovada que no s'interromp.

Els savis han assenyalat que és un dels passatges rars de l'Alcorà en què Allah informa d'una acció que Ell realitza i després convida els seus servents a participar-hi —un honor que no s'ha concedit a cap altra adoració d'aquesta manera.

• De part d'Allah: la seva pregària pel seu Profeta és misericòrdia, complaença i lloança sobre ell en la companyia més elevada.
• De part dels àngels: la seva pregària és una súplica i una petició de perdó constant per a ell ﷺ.
• De part dels creients: la seva pregària és una súplica a Allah perquè beneeixi el seu Profeta i elevi el seu estatus.
• El manament s'adreça a tots els creients en tot temps i lloc —és una obligació general i permanent.